El rugbi XIII (també anomenat rugbi lliga en alguns països) va néixer a Anglaterra el 1895 arran d'un conflicte entre els clubs de rugbi del nord d'Anglaterra i els del sud. Els "sudistes" defensaven un esport amateur i els "nordistes", originaris de ciutats obreres, proposaven indemnitzar els jugadors i fer-se càrrec de les despeses mèdiques que implicaven les lesions en els partits. És així com es va materialitzar una escissió respecte de la Federació de Rugby Britànica (Rugby Unió) i es van crear institucions i federacions pròpies totalment independents del rugbi XV.

Al final del segle XIX es van canviar també algunes regles, com ara la reducció del nombre de jugadors de quinze a tretze. La supressió de dos jugadors per equip ràpidament es va revelar molt encertada, perquè la nova modalitat de rugbi, amb predomini del joc a mà, es va estendre a tot el món. Ara mateix és el segon esport en equip més popular d'Anglaterra rere el futbol: les finals del campionat de Super League al mític estadi d'Old Trafford de Manchester o de la Copa al Millenium de Cardiff es disputen amb totes les entrades exhaurides. A Austràlia i Papua Nova Guinea és l'esport rei i l'afició augmenta dia rere dia a les illes del Pacífic. A més, és troba en plena expansió a Gal·les, Geòrgia, Irlanda, el Líban, Rússia i Sèrbia, i comença a fer passos a Alemanya, l'Argentina, Bèlgica, Escòcia, els EUA, el Japó, el Marroc, els Països Baixos i Sud-àfrica.

Importat a França el 1934 per un català d'Illa de Tet, Jean Galia, que havia descobert aquest esport l'any anterior en una gira de pioners francesos a Anglaterra, va experimentar d'entrada un gran èxit de públic, de Perpinyà a París, passant per Lió, Tolosa de Llenguadoc, Bordeus i Marsella. Però el 1941 aquesta expansió va viure una brusca aturada arran de la prohibició decretada pel règim de Vichy. La pràctica no es va reprendre fins el 1946 i, pocs anys després, el 1951, una selecció francesa farcida de jugadors nord-catalans va aconseguir una proesa sense precedents en guanyar l'invicte equip australià a casa seva dues vegades de tres, durant una memorable gira per Oceania. L'entrada dels Catalans Dragons a la Super League, el 2006, al costat d'onze clubs britànics, ha suscitat a Catalunya Nord i a França una recuperació de l'interès pel rugbi XIII. Està previst posar en marxa un sistema de franquícies en aquesta competició, a partir de 2009, amb l'objectiu de crear, a mitjà termini, equips professionals a Tolosa de Llenguadoc, Dublín, Moscou i París.

A Catalunya la tradició pel rugbi, sigui de tretze jugadors o de quinze, no ha arribat a ser el fenomen de masses de la Catalunya Nord. Amb tot, cal destacar que l'any 1993 un partit amistós a l'estadi de Montjuïc entre el XIII Català (un dels dos clubs que s'han fusionat posteriorment en els Catalans Dragons) i el Huddersfield (un equip professional anglès) va atraure prop de 10.000 espectadors i es va retransmetre en directe per TV3.